dijous, 8 de gener del 2015

DAVID FOENKINOS - LA DELICADESA




David Foenkinos va néixer a París al 1974.

Llicenciat en Lletres per la Universitat de la Sorbona, va rebre també una sòlida formació com a músic de jazz. Entre les seves novel·les, acollides amb entusiasme per els lectors i la crítica destaquen :  El potencial erótico de mi mujer (Premi Roger-Nimier 2004), En caso de felicidad (2004), Los recuerdos (2011), Estoy mucho mejor (2013) i sobretot , La delicadesa (2009). Mereixedora  de deu mencions entre ells el dels lectors de  Le Télégramme, el An Avel o el 7ème Art, questa obra va ser escollida finalista dels premis literaris més prestigiosos de França com el Goncourt, el Renaudot, el Médicis, el Fémina o el Interallié;  va ser publicada en més de trenta països i posteriorment portada al cinema per el propi autor i el seu germà Stéphane. L’any  2010, Foenkinos, melòman i  fan incondicional de John Lennon, va decidir publicar una singular  biografia novel·lada en la que es proposa deixar de banda el mite i retratar a l’home.

LA DELICADESA



SINOPSI :

En l'escena inicial de La delicadesa un desconegut agafa el seu coratge amb totes dues mans (i en aquest moment fins i tot li agradaria tenir-ne quatre) i aborda la Nathalie enmig del carrer. Al cap de trenta segons aconsegueix fer-la somriure. Ell es diu François i es casarà amb ella. Un començament absolutament clàssic, diríeu, d'aquells que sovint marquen l' inici de les coses que després no ho són tant. La història de la Nathalie, tanmateix, no és la història d'una felicitat. Si bé, ben mirat, tampoc no és una història trista. Al contrari. Hi passa alguna cosa terrible, sí, i moltes d'alegres i sorprenents. Perquè hi ha homes que són un pou de sorpreses (d'aquests, n'hi ha que fins i tot són suecs). I s'esdevenen coses subtils i delicades, també. La delicadesa és molt important per a la Nathalie.

Com diu Eduard Punset “la mort i les seves conseqüències, és un un sentiment que l'home no està preparat per assumir”. Justament per això, cadascú interpreta a la seva manera una visió diferent sobre la mort i el corresponent dol. En aquesta novel·la, David Foenkinos ens involucra en una història on la delicadesa és present a cada paraula.
La mort i el dol són temes espinosos que requereixen un enfocament molt ben pensat per no crear una novel·la basada en els tòpics fàcils i la freda superficialitat que se’n desprèn quan no se sap com tractar el tema. La delicadesa és la demostració que no calen reflexions ampul·loses ni monòlegs grandiloqüents per expressar el remolí d’emocions que comporta la pèrdua inesperada d’un ésser estimat. Foenkinos dóna llum al procés de dol mitjançant un estil indirecte i senzill, on el contingut de la novel·la no roman en les paraules, sinó en tot allò que no es diu.
Nathalie i François són la parella perfecta per a una història d’amor sense fissures. Enamorats fins al moll de l’os, viuen una relació completa on les discussions sense fonament, l’embotiment de la rutina i els dubtes sobre el futur no existeixen. El que en un principi podria semblar una història embafosa fins a la sacietat, però, es transforma ràpidament en una narració on el dolor silenciós d’una absència primerenca ho impregna tot.
Malgrat el caràcter aparentment lúgubre de la història, La delicadesa no és una novel·la trista ni tenebrosa. Foenkinos tracta el dol de la protagonista amb suavitat i sense reiteracions macabres que, valgui la redundància del títol, converteixen l’obra en una novel·la delicada i fins i tot simpàtica sobre la mort. L’autor juga amb uns personatges maldestres i confusos per fer-los confluir en un escenari comú on, matusserament, intenten reparar la seva vida sentimental a base de passos en fals i silencis carregats de significat.
Amb la voluntat de picar l’ullet al lector, Foenkinos alterna la narració amb fragments sobre detalls insubstancials de cada escena, ja siguin lletres de cançons que els personatges escolten, receptes sobre el que mengen i fins i tot frases cèlebres molt originals. Aquesta particularitat esdevé la cirereta del pastís d’una obra molt ben pensada perquè, més enllà de transmetre la tristesa que hi plana de rerefons, desperti més d’un somriure al lector.

PER SABER MÉS :

La delicadesa de David Foenkinos / Llibreria Proa Espais


A la Nathalie li agraden les coses delicades. Aprecia molt la tendresa amb que el seu marit fa puzles o el tacte de la manta del sofà quan hi llegeix. El lector connecta de seguida amb els petits plaers de la vida de la jove francesa. I tal i com Amelie Poulain ens demostrà en el seu moment, molt sovint s’amaguen en la més absoluta quotidianitat. Així, un suc de fruita en el moment precís, un petó robat o el coratge d’abordar algú pel carrer ens revelen l’univers íntim d’aquesta novel·la.
Sembla que França s’està convertint en el bressol d’aquest producte cultural literari tan particular; l’Anna Gavalda i el seu Junts i prou de La Butxaca n’és un bon exemple. Un títol més que es  deu apilar a les tauletes de nit de tot lector sensible. O L'Elegancia de l'eriçó d’Edicions 62, premi dels llibreters francesos aquell mateix any. Qui corri a refugiar-se en aquesta temàtica agredolça, o simplement en gaudeixi, cal advertir-ho, no hi ha una sola recepta: funciona barrejar certa nostàlgia i drama, tocar de peus a terra, amor del que no embafa i sobretot optimisme en que les coses sortiran bé.
Aquesta és la vida de Nathalie: aparentment perfecta (parisenca, feliçment casada, amb una feina d’allò més normal) fins que es trenca, i el món s’enfonsa. I amb el conflicte, la reclusió: amb un pronòstic de dol etern, es capbussa indefinidament en l’empresa. Però no és el destí qui li somriurà, sinó un company d’equip gairebé invisible. Farcida de referències culturals variades, rellegirem a  Cortázar i la boca de la Maga a Rayuela I llavors somriurem nosaltres, perquè David Foenkinos a La delicadesa fa d’un relat personal un viatge entranyable per la realitat de la vida.

ENLLAÇOS :

Escrits amb els dits : La delicadesa de David Foenkinos Per Carles Ribera ( 22/06/2011)


Sóc el que llegeixo : La delicadesa de David Foenkinos Per Anna Nicolau (29/08/2013)


Dimarts 19 de novembre soparem amb molta delicadesa (“La delicadeza”,de David i Stéphane Foenkinos)


Encuentro con David Foenkinos: “Estoy mucho mejor”  Per Benito Garrido (9/10/2013)