MAITE CARRANZA

Trobada del 24 de setembre a les 19.00 hores

Maite Carranza Gil-Dolz del Castellar (Barcelona, 25 de febrer de 1958) és una escriptora, guionista i professora de guió.
Llicenciada en Antropologia, escriu narrativa infantil i juvenil, és guionista de televisió i imparteix cursos d'escriptura de guió a les universitats de la UAB, la UIMP i l'Abat Oliva.
Va ser professora de batxillerat durant la dècada dels 80 i va iniciar-se en el món de la literatura al 1986 amb l'Ostres tu, quin cacau!, una exitosa novel·la juvenil que va rebre el premi de la Crítica. Ha publicat una quarantena de llibres entre els que destaquen Frena, Càndida, Frena!, Maurici Serrellsuat o Vols ser el nòvio de la meva germana?, així com d'altres més recents i de gran èxit com la triologia fantàstica de La Guerra de les Bruixes (El Clan de la lloba, El desert del gel i La Maledicció d'Odi.). Ha guanyat, entre d'altres, els Premis Folch i Torres 1986, Crítica Serra d'Or 1987, Joaquim Ruyra 1989, EDEBÉ 2002, Protagonista Jove 2006, el Premi Nacional de Literatura infantil i juvenil i el Premi Cervantes Chico de literatura infantil i juvenil 2014 per la seva trajectòria.
Ha estat traduïda a l'anglès, el francès, l'alemany, l'holandès, el portuguès, l'italià, el grec, l'eslovac, el coreà i l'hongarès.
Com a guionista ha treballat des dels anys 90 per a diverses televisions (TVC, TV1, T5, A3) escrivint els guions de programes i sèries com Pinnic, Poblenou, Secrets de Família, Nissaga de Poder, Rosa, El joc de viure, Laura, El cor de la ciutat, Homenots, Moncloa, ¿dígame?, Abuela de verano i telefilms com Valèria, Germanes de sang, La dona de gel, Les filles de Mohamed, l'Atlàntida, 39+1 i Isabel. . Alguns dels seus guions han estat mereixedors de premis com el Premi Ondes, Premi TP, Premi ILC, Premi Festival de Biarritz o Premi GAC.

Infantil i Juvenil

1986: Ostres, tu, quin cacau!, Editorial La Magrana
1987: La insòlita campanya, Editorial La Magrana, Col. l'Esparver.
1987: La revolta dels lactants, Editorial La Galera, Col. Els Grumets,
1988: Prohibit de ploure els dissabtes, La Magrana, Col. l'Esparver.
1988: Les cartes de la Coia, La Galera, Col. La Xalupa.
1990: La nit dels arutams, Columna, Col. Columne Jove.
1991: Vols una cleca ben donada? , Empúries, Col. La petita Odissea Humor.

1992: El ferri de les Galàxies, Editorial La Magrana, Col. l'Esparver.
1992-1996: El talp Eudald [12 títols]. Cruïlla, Col. la Pipa de la Pau.
1992: Filomena Ficalapota, Cruïlla, Col. Els Pirates
1992: En Maurici Serrellsuat, Edebé, Col. El Tucán.
1993: Frena, Càndida, frena!, Cruïlla, Col. Gran Angular, 1993.
1993: Esfuma't Gaudenci!, Cruïlla, Col. Vaixell de Vapor.
1993: Abel l'aventurer,Edebé, Col. Tucán.
1993: Cleopatra Capdetrons, Cruïlla, Col. Els Pirates.
1995: La princesa Júlia, Cruïlla, Col. Vaixell de Vapor.
1997El Colom Pau,Cruïlla, 1997.
2002: Vols ser el nòvio de la meva germana?, Edebé.
2003: Contes divertits de pirates, Timun Mas
2005-2007: Colección La guerra de les bruixes, Edebé

El clan de la lloba^[5]
El desert de gel
La maledicció d'Odi

2009: Màgia d'una nit d'estiu, Edebé, 2009.
2010: Paraules emmetzinades, Edebé, 2010.
2010: L'esperit dels gels. Alzira: Bromera, 2010.
2011: Víctor i els vampirs, Edebé, Col. Víctor lubacuto
2011: Víctor i els romans, Edebé, Col. Víctor lubacuto
2012: Víctor i els follets, Edebé, Col. Víctor lubacuto
2013: Víctor i els neandertals, Edebé, Col. Víctor lubacuto
2014: Víctor i les meninas, Edebé, Col. Víctor lubacuto

Adults

1999: Sin Invierno, Planeta, Colección Autores Iberoamericanos
2013: El fruit del Baobab,^[ Edicions 62

Teatre infantil i juvenil

1994: Cleques Cia. "Los Aquilinos". Jove Teatre Regina.
2003: On és el Mil·lenni? Cantata escrita per a l'IMEB. Estrena a l'Auditori de Barcelona.
2007: Sopa de piratas [Adaptació teatral de Mariana Díaz del conte "Delícies piratesques", dins Contes divertits de pirates]. Estrenada a Buenos Aires el 15 de setembre de 2007.

Premis

Premis de Guió

1993: Premi Ondas Internacional pel programa infantil Pinnic
1993: Premi Antena de Oro de Bulgaria pel programa infantil Pinnic
1994: Medalla de bronze al Festival Audiovisual de New York pel programa infantil Pinnic
1995: Premi TP per la telenovel·la Poblenou
1998: Premi Nacional Arts Audiovisuals per la telenovel·la Nissaga de Poder
2000: Premi Festival de Biarritz a la millor interpretació femenina pel telefilme Valeria
2001: Top ten de la ficció televisiva pel telefilm Valeria
2004: Premi Civis Ard Media Prize (Alemanya), per Las hijas de Mohamed
2005: Premi GAC de guió de telefilm, per Las hijas de Mohamed
2013: Premi Iris a la millor ficció per la sèrie Isabel
2013: Premi Antena de Oro de Televisió a la sèrie Isabel
2013: Premi Ondas a la millor ficció per la sèrie Isabel
2014: Premi Nacional de televisió per la sèrie Isabel

Premis literaris

1986: Premi Josep M. Folch i Torres de narrativa per a joves per La revolta dels lactants.
1987: Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil per Ostres tu, quin cacau.
1987: White Raven (Merla blanca) per ostres tu, quin Cacau!, atorgat per la Biblioteca Jugend de Munich.
1989: Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per La nit dels arutams.
2002: Premi Edebé de literatura infantil per Vols ser el nòvio de la meva germana?
2005: White Raven (Merla blanca) per El clan de la Lloba, atorgat per la Biblioteca Jugend de Munich.
2007: Premi Protagonista Jove per El desert del gel.
2010: Premi Edebé de literatura juvenil per Paraules Emmetzinades.
2010: White Raven (Merla blanca) per Paraules emmetzinades, atorgat per la Biblioteca Jugend de Munich.
2010: Premi Templo de las mil Puertas per Paraules Emmetzinades, atorgat per la revista El Templo de las mil Puertas.
2010: Premi Crítica Serra d'Or de Literatura Infantil i Juvenil per Paraules emmetzinades.
2011: Premio Nacional de Literatura de Literatura infantil y juvenil per Paraules emmetzinades atorgat pel Ministeri de Cultura d'Espanya.
2013: Premi Banco del Libro de Caracas per Paraules emmetzinades, atorgat per la Biblioteca de Caracas.
2014: Premi Cervantes Chico de literatura infantil i juvenil pel conjunt de l'obra, atorgat per la ciutat d'Alcalá de Henares.^[7]
2015: Premi FADA per Paraules emmetzinades, atorgat per la Fundació Vicki Bernadet.^[8]

El fruit del baobab

La Lola, una pediatra separada de fa poc, sap que als seus trenta-nou anys li queden poques oportunitats per ser mare. L'Aminata, en canvi, una jove gambiana, ha decidit que no vol tenir més fills. Potser perquè l'aixopluc del baobab de la infantesa s'ha esvaït i ara viu en un territori hostil. La feina és incerta, acaba de descobrir la intenció del marit d'afegir una segona esposa a la família i la filla gran s'ha tornat rebel.Efectivament, la Binta, la millor estudiant de l'institut i en plena eclosió adolescent, està disposada a trencar els tabús i les tradicions de la seva família: s'ha enamorat d'un noi blanc, s'avergonyeix de l'analfabetisme de la mare i, sobretot, no li perdona la seva mutilació. La Lola, la metgessa d'ulls hipnòtics com el mar, de mica en mica es guanya la confiança de l'Aminata i la Binta i s'hi involucra perillosament.El fruit del baobab és una novel·la emotiva que mostra el xoc entre dues cultures i els estrets vincles que teixeix la solidaritat femenina. Una història difícil d'oblidar en què descobrim les lluites i renúncies de les dones i les llums i ombres de la societat actual.«Caminen soles, l'una al costat de l'altra. Mare i filla. L'una pensa que ha avançat massa de pressa en les caselles de la vida. L'altra pensa que la vida és cruel. La filla pren la mà de la mare. La mare no se sent tan sola. Són dues dones que caminen per Mataró. Potser un dia seuran juntes a l'ombra del baobab i beuran del seu fruit.»