JORGE LEAL AMADO DE FARIA - GRABIELA, CLAU I CANYELLA

DIJOUS DIA 17 DE DESEMBRE 2015

JORGE LEAL AMADO DE FARIA

 (10 d'agost de 1912 - 6 d'agost de 2001)

BIOGRAFIA:

Jorge Leal Amado de Faria, va néixer a Pirangi, Bahía, el 10 d’ agost de 1912. Va néixer a la Hisenda Auricídia, a la ciutat de Itabuna, una plantació de cacau ubicada al sud de l’estat de Bahía. Fill de l’amo de la plantació, quan tenia un any, la seva família es va establir a la ciutat de Ilhéus, litoral de Bahía, on Jorge va passar la seva infància. Ell mateix confessava que la seva avia materna era india i el seu besavi negre, per el que es sentia més negre que llatí. Va estudiar amb els jesuïtes a la ciutat de Salvador. Es va graduar a la Facultat Nacional de Dret de Río de Janeiro. En aquest període, va començar a treballar en periòdics  i a participar en la vida literària, essent un dels fundadors de l’anomenada Acadèmia dels Rebels. Va publicar la seva primera novel·la als divuit anys:  El País del Carnaval. Dos anys després es va casar amb Matilde García Rosa, i va tenir una filla Lila, que va néixer l’any 1933. En aquest any, va publicar la seva segona novel·la, Cacao. L’any 1945, va ser escollit membre de la Assemblea Nacional Constituent, per el Partit Comunista Brasileny (PCB). Com diputat, va ser l’autor de la llei que assegura la llibertat de cult religiós. Aquest mateix any, es va casar amb la també escriptora Zélia Gattai. L’any 1947 va néixer el seu primer fill amb Zélia però les dificultats varen tornar a aparèixer perquè el partit comunista va ser declarat il·legal i es varen haver d’exiliar de nou a França, on hi varen viure fins a l’any 1950, quan va ser expulsat. La seva primera filla, Lila, va morir l’any 1949. Des de 1950 fins a l’any 1952, Amado va viure a Txecoslovàquia , on va néixer la seva filla Paloma.

Al tornar a Brasil l’any 1955, Jorge Amado es va distanciar de la militància política, però sense deixar el Partit Comunista. Es va dedicar des de llavors, íntegrament a la literatura. Va ser escollit membre de la Acadèmia Brasilenya de Lletres i Doctor Honoris causa per diverses universitats. També va rebre el títol de Obá de Xangô en la religió de Condomblé. L’any 1987, va ser inaugurada en el Largo do Pelourinho, ubicat a la ciutat de Salvador, Bahía, la Fundació Casa de Jorge Amado.  Jorge Amado va morir a la ciutat de Salvador el 6 d’ agost de 2001.

BIBLIOGRAFÍA

Novel·la:
El país del Carnaval, 1931
Cacao, 1933
Sudor, 1934
Jubiabá, 1935
Mar Muerto, 1936
Capitanes de la arena 1937
Tierras del sin fin, 1943
San Jorge de los Ilheus, 1944
Seara roja, 1946
Los subterráneos de la libertad (3 volúmenes, 1954)
Gabriela, clavo y canela, 1958
Los viejos marineros o El capitán de Ultramar, 1961
Los pastores de la noche, 1964
Doña Flor y sus dos maridos, 1966
Tienda de los milagros, 1969
Teresa Batista cansada de guerra, 1972
Tieta de Agreste, 1977
Uniforme, frac y camisón de dormir, 1979
Tocaia grande, 1984
La desaparición de la santa, 1988
De cómo los turcos descubrieron América, 1994

Relat:
La muerte y la muerte de Quincas Berro d'Agua, 1961
Del reciente milagro de los pájaros, 1979

Infantil:
El Gato Manchado y la golondrina Sinhá, 1976
La pelota y el arquero, 1984

Biografia:
El ABC de Castro Alves, 1941
El Caballero de la esperanza (biografía de Luís Carlos Prestes), 1942


Teatre:
El amor del soldado, 1947 

Memòries:
El niño grapiuna, 1982
Navegación de cabotaje, 1992

Traduccions al català :

• Tocaia Grande: La faç obscura (La Magrana: Barcelona, 1987) 

• Els vells mariners, o La veritat completa sobre les discutides aventures del comandant Vasco Moscoso de Aragão, capità de gran derrota (Proa: Barcelona, 1988, 1999, 2014), traduïda per Xavier Moral 

• Gabriela, clau i canyella: Crònica d'una ciutat de l'interior (Edicions 62: Barcelona, 1997, 2014), traduïda per Anna Alsina 

• La Mort i la mort d'en Quincas Bram d'Aigua (Lapislàtzuli: Montcada i Reixac, 2012)

PREMIS:
Premi Stalin de Pau (Unió Soviética, 1951)
Premi Jabuti, 1959
Latinidad (Francia, 1971)
Nonino (Italia, 1982)
Dimitrov (Bulgaria, 1989)
Pablo Neruda (Rusia, 1989)
Premi Etruria de Literatura (Italia, 1989)
Cino del Duca (Francia, 1990)
Mediterráneo (Italia, 1990)
Premio Luís de Camões (Brasil-Portugal, 1995)
Ministério da Cultura (Brasil, 1997)

ENLLAÇOS:

http://www.jorgeamado.org.br/
http://elpais.com/tag/jorge_amado/a/
http://www.rtve.es/alacarta/videos/escritores-en-el-archivo-de-rtve/jorge-amado-lector-1995/1164585/
http://www.elcultural.es/noticias/LETRAS/3582/La_estela_de_Jorge_Amado

GRABIELA, CLAU I CANYELLA 

Títol: Gabriela, clau i canyella
Autor: Jorge Amado
Editorial: Proa
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Anna Alsina Keith
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-297-7293-7

Gabriela, clau i canyella, és una de les novel·les incloses en el grup d’obres que Amado va escriure referents al món del cacau al Brasil. En aquest cas, centrant-se a la zona de Bahia i més concretament a la ciutat costera d’Ilheus, protagonista principal i absoluta de la novel·la. Perquè sí, la Gabriela, la noia mulata que dóna el títol a l’obra, és el personatge principal però Ilheus és l’escenari on tot passa i per on es mouen els múltiples personatges que hi van apareixent.

La història s’inicia amb l’arribada de Gabriela a la ciutat d’Ilheus, bruta i amb un aspecte terrible després d’una llarga emigració des del Sertao, una zona desèrtica del nord-est del Brasil, buscant, com molts d’altres una oportunitat per viure i treballar. Al mercat, coincideix amb Nacib, un àrab d’origen sirià que busca una cuinera per al seu bar. La relació que s’estableix entre ells (laboral i amorosa) serà l’eix al voltant del qual Amado trena la història de la ciutat que està en ple procés de transformació, físic, social i econòmic, ja que ens situa temporalment en l’època en què els terratinents cacauers (antics coronels de l’exèrcit) veuen i pateixen com la democràcia i la voluntat de la societat es van fent lloc en el govern de les ciutats i el país en general.

Els personatges que anirem trobant al llarg de la història representen en sí mateixos les diferents opcions polítiques que mica en mica van apareixent. Així doncs, la personalitat més conservadora queda en mans del coronel Ramiro Bastos i la seva família, on el cap de família és qui pren les decisions i governa la ciutat segons la seva voluntat. D’altra banda, el progrés, el canvi, queda representat per Mundinho Falçao, un jove emprenedor arribat de la capital (Bahia) i idealista que lluita per millorar la vida dels habitants d’Ilheus treient del poder la família Bastos i els seus iguals.

Jorge Amado no oblida un altre dels grans temes que sovint apareixen en aquest tipus de cròniques: el paper de la dona en la societat. El veurem en la mateixa Gabriela, però també en la Malvina, una noia atrapada en una societat que obliga la dona a obeir i repudia la que té aspiracions i vol viure una vida lluny de la influència d’un marit.

Gabriela, clau i canyella és, en definitiva, un gran aparador en el que podem veure el devenir d’una ciutat, però també el d’un país que deixava enrere l’època gloriosa dels terratinents per mica en mica convertir-se en un país modern.